Periodistes catalans: organitzem-nos!

Permeteu-me que avui parli de la gent del ram, els periodistes (les periodistes hi queden incloses, és clar!), més concretament dels periodistes catalans que, per a mi, són els qui, s'expressen en català -llengua i periodisme van agafats de la mà, com passa, posem per cas, amb els escriptors, els cantants o els mestres.

Vull referir-me al fet que el Col·legi de Periodistes de Catalunya, de què sóc membre des de fa vint-i-cinc anys -no m'hi vaig associar abans perquè el degà era Carlos Sentís, l'espión de Franco-, no ha cobert ni un deu per cent de les expectatives que crec que hauria de promoure: 

• la col·legiació no és obligatòria (amb tot el que això significa de greuge comparatiu davant altres professionals);
• és una organització regional, no abasta tota la nació; 
• no és de periodistes catalans, sinó de periodistes que viuen i treballen a Catalunya (també, de vegades, dels que s'hi caguen a sobre!); 
• la comissió de defensa ha estat abolida per ordeno y mando de la junta (mostra del desgavell que es viu actualment); 
• s'ha obert un procés d'investigació judicial per foscos tripijocs econòmics que no s'ha aclarit convenientment, per molts manifestos que es facin.

De res no han servit els tímids intents de fer avenços: la nomenklatura, arrapada al poder i sota l'ègida dels partits de torn, impedeix qualsevol canvi real

Els periodistes catalans hem de poder organitzar-nos en una institució que ens representi realment, encara més ara, en el camí cap a la independència, i just quan aviat ja hi haurà quatre grans capçaleres en llengua catalana de premsa escrita, a més de potents portals web, ràdios i televisions locals que utilitzen exclusivament el català.

Ha de ser, a més una institució clarament democràtica, que tingui cura dels professionals, dels problemes de penúria econòmica que passen molts d'ells, que promogui convenis de treball dignes, que produeixi recerca i investigació d'acord amb les universitats, que ajudi els joves que comencen, que dignifiqui, en definitiva la nostra professió davant de tants saltataulells i oportunistes que s'hi passegen ara.

El futur estat català necessita ja ara un Col·legi de Periodistes Catalans i no la indecència, salvant algunes honroses excepcions, del que adés i ara ens toca de viure i pagar.

De moment, personalment, ja n'he cursat la baixa. Us hi animeu?