Samaranch estreny la mà de Franco un any abans de la mort al llit del dictador.
Samaranch, com molt bé diu Nació Digital, no solament no va haver de passar comptes pel seu passat franquista i els seus tropells com a falangista de pro i capitost del Movimiento Nacional, sinó que es vantava de no haver-ne renegat mai. Va ser, a més, un tipus molt previsor: quan va deixar el Palau (era president de la Diputación Provincial, una altra de les corstes del franquisme que s'arrossega) es va descobrir una xarxa de micròfons ocults que feia feredat. La informació, diuen, és poder. I d'això es va valdre per situar-se.
Més valdria que demà a Palau la capella de Samaranch fos ardent de veritat i cremés a foc viu, abans que veure un nou espectacle d'indignitat com el que ens ofereix aquest Govern de malparits i espanyols funcionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada