dimarts, 6 d’octubre de 2009

TV(E)3 prioritza el marc de referència espanyol en l'àmbit polític, econòmic i lingüístic



TV(E)3 no compleix la seva funció com a televisió nacional, ans esdevé —i aquesta és una realitat objectiva— una mena de tercer canal regional que pensa en espanyol prioritàriament. Això que sabia tothom però que ningú no gosava dir en veu alta, ha estat cooroborat per un estudi promogut pel nou portal media.cat, que té el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Avui mateix s'ha presentat, per part del Grup Barnils, i en el marc del nou portal d'anàlisi media.cat, l'estudi de Roger Palà i Amelie Ibáñez Marcs de referència als Telenotícies de TV3. Aquest informe pretén respondre a la pregunta de si els informatius compleixen la seva funció com a vertebradors de l’imaginari col·lectiu català. El principal objectiu de l’informe és, doncs, esbrinar fins a quin punt els informatius de TV3 són fidels als objectius que la van impulsar; en paraules de qui en va ser director general de 1984 a 1995, Joan Granados: “TV3 és una televisió feta i pensada des de Catalunya. Una televisió amb vocació nacional i universal, dimensionada per a un país i una cultura”; o en les de qui va integrar l’equip fundacional de Televisió de Catalunya, i que la va dirigir entre 1984 i 1989, Enric Canals: “La nostra televisió, la d’un país normalitzat, havia d’ésser equiparable des del seu naixement a la de les nacions del nostre entorn europeu, millorant-les si era possible”.

Pel que fa a l'estudi pròpiament dit s’ha realitzat una foto fixa d’un moment concret. En aquest cas, el període comprès entre els dies 9 de març i 9 d’abril de 2009. 32 dies que responen a 63 Telenotícies (migdia i vespre) i un total de 1.913 unitats
informatives repartides en 42,4 hores d’emissió. Aquest treball, però, no es pot comparar amb cap da'ltre, perquè, malauradament, ningú no n'havia fet cap de característiques semblants. Ens preguntem, doncs, què fa el Consell de la Informació de Catalunya i les diverses facultats de periodisme i comunicació, si és que el seu àmbit d'estudi no ha de ser precisament el de l'espai català de comunicació.

Les conclusions, però, no són gaire falagueres quant a aquelles finalitats:

— En els marcs de referència segons la temàtica de les notícies, s’observa que en les notícies de política (44%) i economia (45%), que són les seccions amb més pes ideològic de l’informatiu, el marc de referència prioritari no és el català.
— La presència al Telenotícies dels territoris catalans que no són de la CAC és ridícula (5,6% de les informacions amb marc referencial català). A més, les poques vegades que s’esmenten aquests territoris (País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Franja de Ponent) són sobretot en la secció d’esports, i s’obvien informacions de política, economia o societat.
— La presència de la llengua catalana en les declaracions de les fonts que s’expressen en pantalla és només arriba al 52% en el global de l’informatiu. Les declaracions d’expressió castellana (34%) es concentren sobretot en les informacions de política i economia.
— Gairebé la meitat de les notícies sobre producció cultural (cinema, música, literatura i arts escèniques) no fan referència a la indústria cultural catalana (47%).
— El marc de referència català respecte als altres marcs de referència (espanyol i internacional) és prioritari però per un percentatge que supera de poc la meitat de les notícies emeses (56% del total). Aquest no és el percentatge que podem
trobar en els informatius de les televisions públiques d’àmbit nacional d’altres països.

Vet aquí la gran aposta de Mònica Terribas (membre, per cert, del Grup Barnils): perpetuar i fer créixer la "realitat" espanyola a Catalunya. Els sona?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

NO HOME NO,TU MIRAS MALAMENT,EL TRIPARTIT VETLLA PER CATALUNYA....ESPANYOLA.
BARNILS ON ETS?.
JUGANT AMB BARC.

Anònim ha dit...

Potser ara Tv3 es una mica (només una mica) més representativa del que som els catalans.