dissabte, 13 de juny de 2009

Ha mort en Sima, quina desolació!

Estic desolat, neguitós, quasi amb ràbia.

No m'esperava gens que l'Antono Simarro, Sima, se n'havia d'anar. Les darreres notícies sobre la lluita que mantenia de feia anys, amb alts i baixos i llargues estades a l'Hospital Clínic, per resoldre la seva leucèmia eren molt esperançadores, inclòs un trasplantament de medul·la d'una germana.

Era tan fort, tan alt, tan ple de vida..., tan lluitador, que semblava impossible que hagués de traspassar. Però el cos s'ha retut, no pas ell. Ni els seus: la seva esposa Keti, i els fabulosos fills Elena i Manuel Simarro.

Ha quedat pendent un dinar, però Sima, no et pensis que te n'escaparàs. Vés preparant l'arròs, xaval!

[Per als qui el vau conèixer i us en vulgueu acomiadar, la cerimònia serà demà diumenge 14 de juny a les 11,50 al tanatori de Sancho d'Àvila.]

2 comentaris:

Equip de Mestres ha dit...

Adéu Sima.
Et recordarem sempre rialler i comprensiu amb tothom.

jotes rossell ha dit...

La notícia ha arribat aquest matí en plena festa de l'Escola del Mar. Els pocs que quedem de l'antiga fornada ens hem quedat una mica atordits. El Sima era un escaquista proactiu a l'escola i un excel·lent animador dels torneigs 3x3 de bàsquet, ell i tota la seva corpulència van omplir molt espais entre nosaltres. Siguis on siguis, gràcies company per totes les bones estones. I Gràcies Xavier per donar-no l'oportunitat de recordar-lo sempre.