Tanmateix, en aquest país de desagraïts sembla que hi ha morts de primera i de segona: aquest dia va morir un músic espanyol a resultes de la seva addicció a l'heroïna i semblava que el món dels nostres mitjans de comunicació s'enfonsava, però es mor la Xesca Ensenyat, que ha contribuït i molt al benestar de multitud de persones i a la reconstrucció lingüística i nacional i els grans mitjans no n'han dit ni fava.
És el que hi ha, Xesca: que el vol amb el teu hidroavió arribi com més lluny d'aquesta merda de planeta.
1 comentari:
Tristament, és així de dur, sembla que hi hagi persones amb denominació d'origen, quan el que compta és el camí després d'ell... M'uneixo al teu dol. Petons.
Publica un comentari a l'entrada