dijous, 19 de març de 2009

Torna Stalin, disfressat de Saura, de la mà d'un govern d'esquerres (?!)

De Manifestació 19M de mestres i estudiants


Deuen ser ja multitud les persones que coneixen algú a qui han pegat o detingut aquests dies pel simple fet que aquest algú o alguns manifestaven llur lliure expressió sobre la situació provocada pel rector antidemocràtic de la Universitat de Barcelona (l'és, d'antidemocràtic, perquè només té el 28% dels vots de la comunitat universitària) i pel conseller Joan Saura i el Govern que li riu les gràcies (tret d'alguns joves cadells).

Mon germà, l'editor Enric Borràs, en parla a bastament aquí i aquí, ja que els seus dos fills, exercint com a periodistes (Vilaweb, La Directa) van ser atonyinats diverses vegades precisament per haver-se identificat, com més d'una dotzena de periodistes (per cert, què espera l'impresentable Col·legi de Periodistes, a part de constatar els fets, per presentar una denúncia als jutjats contra la conselleria d'Interior per agressió i acarnissament?).

També, un jove amic nostre va ser detingut a les manifestacions d'ahir i després de ser convenientment apallissat a cops de porra al carrer i dins la furgona dels mossos al vespre, junt amb sis detinguts més, va ser posar en llibertat però sota el càrrec d'«atemptat contra l'autoritat»: el 1984 d'Orwell en estat pur. I ja sabem contra qui va escriure l'autor d'Homenatge a Catalunya el seu llibre més famós.



Efectivament Stalin i l'estalinisme, les velles tàctiques leninistes (Què fer?) i tot el protocol de pàrvuls del comunisme tronat no tan sols no han tornat sinó que s'han instal·lat al poder d'una manera vergonyant i contra el poble. El senyor Joan Saura i els seus mossos no es mereixen res més per part nostra que el nostre dret a la defensa pròpia i el nostre dret a dir-li-ho cara a cara i davant de testimonis.

De Manifestació 19M de mestres i estudiants


Avui, a la gran manifestació de mestres i estudiants, els joves li han plantat cara a la gossada i els han tacat l'uniforme de 3.000 euros de pintura rosa. Però Saura, que sembla haver desaparegut —entaforat potser ja al palau d'hivern de la gossera municipalk—, no hi era. No sap, no contesta.

No menys responsables de tot plegat ho són els altres socis del Govern, que actuen amb la mateixa impunitat que ho van fer Fraga i Martín Villa a la capital de Catalunya en els temps de la foscor franquista. A ells, mentre els vagi ponent la gallina dels ous partitocràtica i els bancs i les caixes no els collin més del compte pel deute que acumulen, ja els està bé. El país se'l passen pel folre i a manca d'il·legalitzacions, com a Euskadi, ja hi són ells per desnacionalitzar-nos, robar-nos i abocar-nos a la més gran de les depressions.

Però arriba la primavera i, ho repeteixo, el dret a la defensa pròpia.

Qui avisa no és traïdor.

2 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

T'agafo idees pel meu blog :-)

Anònim ha dit...

HOME¡ POTSER T' ESTAS PASSANT NO?.
AN SAURA ES UN BON HOME,SENSA GAIRE PREPARACIO PER FER AQUESTA FEINA,CERT, PERO STALIN..... SERIA MILLOR SENYALAR AL "AMO" ZARAGOZA QUE AL V' ANOMENAR.
JUGANT AMB BCN