dimarts, 27 de gener de 2009

El Col·legi de Periodistes vexa els catalans amb el franquista Sentís al capdavant




No vaig demanar d'ingressar al Col·legi de Periodistes (CPC) fins al 1986, just quan el senyor Carlos Sentís va deixar de ser-ne degà. Ramon Barnils, que es va dedicar a recordar-nos a les joves generacions qui era aquest individu (també, per escrit, a El Bé Negre i a El Temps), ni tan sols hi posava els peus, «a la casa», en coherència amb el seu pensament.

Però sembla que ni la memòria ni la coherència formen part de l'actual Junta del Col·legi, que va tenir la pensada que l'acte de lliurament d'una medalla espanyola al treball que li ha atorgat el Govern Zapatero li fos lliurada a la seu barcelonina del CPC el dia 26 de gener, just setanta anys després que els feixistes entressin a Barcelona i s'iniciés un dels darrers intents d'anihilació de Catalunya.

Carlos Sentís, vestit de militar franquista, també va entrar amb aquelles tropes, i pocs dies després (havent fet desaparèixer el seu passat de periodista «català») alliçonava tothom sobre el que ens venia a sobre amb l'article, publicat a La Vanguardia, «¿Finis Cataloniae? El fin de una película de gángsters, simplemente», on vexava, entre d'altres, als presidents Macià i Companys.

Sentís, «l'’espia de Franco, apa», que va dir en Barnils, l'’home que va treballar pel SIM (Servicio de Información Militar) de Burgos, que va contribuir al saqueig de la casa de Juan Ramón Jiménez, a Madrid, quan el poeta era a l’exili, i que, amb la frivolitat insultant dels vencedors feixistes, escrivia sobre la «realitat» internacional de l’'època, en un país normal hauria estat jutjat i condemnat per la seva col·laboració en els crims de guerra que va pepretar el franquisme i que ell es va encarregar, a més a més, com tants d'altres, de propagar amb prosa maldestra.

Els periodistes catalans no podem sentir-nos representats de cap manera per aquest feixista reciclat ni pel Col·legi que ha usat la nostra «casa» per vexar-nos en tan infausta data.

Potser comença a ser hora de pensar a fer una organització veritable dels periodistes catalans i no aquesta pantomima del Col·legi de Periodistes de Catalunya on, ja ho veieu, hi pul·lulen individus com el tal Sentís i tots els que el llepen.

En coherència amb el meu pensament, he demanat que el Col·legi justifiqui, si pot, aquesta atzagaiada. Depenent de la contesta que rebi decidiré si continuar formant-ne part.

Més articles que denuncien el lliurament d'aquest premi i el paper jugat pel CPC:

-Xavier Muntanyà: "Cent gaiters".

-Joan Vila: "Una medalla a Carlos Sentís, 70 anys després?".

-Vicent Partal: "A mi no m'hi embolique, senyor Sentís".

- Grup Barnils: El Grup Barnils considera inacceptable que el Col·legi participi en la glorificació del periodista franquista Carlos Sentís.

1 comentari:

Marc. ha dit...

No hi ha res que s'asembli més a un espanyol de Dretes, que un espanyol d'Esquerres.