diumenge, 21 de setembre de 2008

L'Avui censura (per variar) la història de l'independentisme




Fa exactament tres setmanes, el 31 d'agost, vaig enviar una carta a la «Bústia» del diari Avui per puntualitzar unes informacions aparegudes al diari quinze dies abans sobre la història de l'independentisme escrites per Vicenç Relats. Crec que l'Avui, en el meu cas, per enèsima vegada, ha aplicat la censura política per no contribuir a la veritat històrica sobre l'independentisme, cosa que ja els va bé als actuals mandataris «dependentistes» del Govern regional. Quanta raó tenia Orwell a 1984 i el seu Ministeri de la Veritat!

Com que cal dir les coses, us ofereixo la carta que no ha volgut publicar l'Avui.

Socors Català també hi era

En la interessant sèrie que ha fet l'Avui aquest estiu sobre els «40 anys d'independentisme modern», en l'article publicat el 16 d'agost («Del BEAN, NE i la Crida a l'MDT i Terra Lliure (1978-1988). L'independentisme sociològic emergeix»), en parlar dels Comitès de Solidaritat (CSPC), Vicenç Relats oblida que, abans de l'aparició d'aquest grup partidista, el juliol de 1977 va néixer Socors Català (SC), organització de solidaritat amb els patriotes catalans —arran de la detenció dels militants independentistes Carles Sastre, Àlvar Valls, Josep-Lluís Pértez i Montserrat Tarragó (tots ells militants d'EPOCA), detinguts i acusats de la mort de l'industrial Josep Maria Bultó, el 9 de maig de 1977. SC va sorgir per vocació solidària amb els catalans perseguits en la lluita per l'alliberament de Catalunya, amb independència de la seua ideologia o de la forma de lluita practicada.

Entre els seus activistes hi havia l'editor Enric Borràs, el lingüista Miquel Vidal, l'escriptor i periodista Xavier Borràs, el militant de les JERC Martí Marcó Bardella i un ampli grup de simpatitzants que hi col·laboraven. Atès que es tractava d'un reduït grup de joves, però actius a les associacions de veïns i alguns militants en partits polítics, procuraven estar sempre a primera línia en la justa reclamació que esdevindria eslògan fins avui mateix: «Llibertat Patriotes Catalans». Eren a tots els actes possibles i, fins i tot, participaren en l'organització de la Primera Conferència Independentista, on van presentar una ponència en què exigien la dimissió de Martín Villa, qui tres dies després de promulgada la Llei d'amnistia (el 15 d'octubre del 1977) retiraria l'amnistia dels quatre patriotes catalans detinguts pel Cas Bultó, i manifestaven alhora la voluntat de donar suport a tots els patriotes que lluitaven amb les armes a la mà. El 1981, després del cop d'estat del 23 de febrer, l'organització es va dissoldre.

Socors Català creà una escola de solidaritat activa que ens ha arribat fins avui, encara que, pel que sembla, ningú no se'n vulgui recordar.