dimecres, 14 de maig de 2008

Una terrorista palestina a Barcelona pagada amb diners públics

La cosa és espaterrant. El CJB (Consell de la Joventut de Barcelona), una entitat molt ben peixada amb diners públics, que no deixa de ser un trampolí per a alguns grimpaires i vividors dels que pul·lulen a la majoria de joventtuts dels partits i ong «juvenils», ha organitzat unes jornades sota el títol «Amb Palestina al cor» en què, entre d'altres bestieses, ha convidat avui al CCCB la terrorista àrab Leila Khaled, famosa segrestadora d'avions i membre del sanguinari FPLP (Front per l'Alliberament de Palestina), amb motiu del que per aquells indrets en diuen el «Desastre» (Naqba), és a dir, la instauració de l'Estat israelià.

De primer, una constatació: com és que el CJB no ha fet mai unes jornades sobre el desastre català —aquest ben real i cert—, és a dir, els 300 anys d'ocupació espanyola que patim dia sí i dia també? No serà que aquest Consell està plagat d'espanyolistes disfressats? Què ha fet, per cert, el CJB per un jove català injustament empresonat, en Franki, de Terrassa (que és més a prop que Palestina)? De més: què aporta als joves barcelonins unes jornades amb Palestina (al cor) —preocupats per la marxa del país, pels estudis i sotmesos a la precarietat a la feina, la manca d'habitatge o de locals, etc.?

De segon, una reflexió: si els diners públics han de servir perquè les escorrialles dels marxistes-leninistes (hereus dels grupúsculs més vairats i, per cert, històricament anticatalans, com el MC, LCR, PORE, PTE, PCE), ara amb el suport d'espúries organitzacions "independentistes" (CAJEI, per exemple, o el CIEMEN, sisplau!) manipulin el jovent, com ho fan en el manifest que convida a les jornades, i, per postres, facin venir una terrorista confessa a explicar les virtuts de posar bombes (pagades per les «pacífiques» dictadures àrabs) contra els jueus d'arreu del món, inclosos els catalans, anem molt bé, sí senyor!

Només algunes veus, com les JNC o Pilar Rahola, s'han aixecat per blasmar aquesta atzagaiada, a les quals tots els catalans ens hauríem de sumar.

Algunes qüestions que em temo que no rebran resposta: quin ha estat el pressupost d'aquestes jornades? Què ha pagat la Generalitat, l'Ajuntament, la Diputació, el Ministerio, etc. perquè, per exemple, vingui aquesta terrorista a fer apologia de la violència gratuïta o s'entretingui el personal tot el dissabte al Parc de l'Estació del Nord?

Finalment, amb el cor a la mà: us heu cobert de merda.

Addenda: La Unió Europea ha denegat el visat a aquesta «activista», segons nomenclatura de Vilaweb. Veig que, segons com, encara hi ha una mica de seny.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

Això és un exemple de l'herència dels pijoprogres que s'han instal·lat al Palau de la Generalitat. Si s'hi fixen bé, no hi ha cap dels consellers que no provingui d'aquestes ideologies forànies.

Devarim ha dit...

Un article valent i ben trabat. Felicitats.

Edgar Rovira ha dit...

alguns grimpaires i vividors dels que pul·lulen a la majoria de joventuts dels partits i ong «juvenils»

Suposo que a aquest sac també hi va a parar la JNC, no?

e-Xaps ha dit...

Chapeau!
Rés més a dir.

Suso ha dit...

No crec jo que aquesta senyora hagués anat a parlar (si hagués pogut) de la virtut de les bombes. D'ex-terroristes convertits a pacifistes hi ha molts d'exemples, tants terroristes d'estat com dels altres. Que es tracta de criticar tot el que no organitza CIU?

Xavier Borràs ha dit...

Al tal Suso:

Vostè ignora la meva trajectòria política, però si fes un repàs de Bandera negra s'adonaria que no és precisament propera a CiU, ni molt menys! Sembla que als «progres» (d'esquerra o de dreta, tant se val) els molesta la crítica i sempre acaben posant al mateix sac tothom. És una vella coneguda tàctica dels totalitarismes, que ara amb la pàtina «democràtica» queda molt bé. Vegeu, sinó, la aferrissada defensa que ha fet Joan Barril de la susdita terrorista. I una altra cosa: ai del terrorista que es penedeix..., perquè llavors a més de terrorista és un imbecil.

Observador ha dit...

Bé, suposo que el que deixa clar l'article és la condició de pro-sionista de qui el signa.

És aquesta una condició que, dissortadament (i dic dissortadament pel seixanta anys de patiment del poble palestí), és comuna a certs intel·lectuals i polítics de casa nostra, que pretenen donar lliçons de democràcia a tort i a dret.

Xavier Borràs ha dit...

Observador: aquí l'únic que està clar és que tu t'amagues sota un pseudònim, i això sí que dóna idea de qui ets tu.

D'una altra banda difícilment puc ser prosionista si no sóc jueu (ni ganes de ser-ne(.

Però aquesta és la típica reacció dels progres: fer creure que tots els qui no estan d'acord amb ells són sinoistes, o convergents o el que sigui.

Quina misèria mental!

Observador ha dit...

Aquesta és la típica contesta dels pro-sionistes: No sóc jueu. No cal ser jueu per proclamar a tort i a dret l'admiració per l'estat sionista.

Una altra observació (també comuna a altres postures 'istes' o intransigents): qualificar de progre, donant al terme una semàntica despectiva, a tot aquell que critica o contradiu les seves opinions o posicionaments.

Finalment, el fet que utilitzi un pseudònim, d'altra banda una opció molt normal i corrent, és degut a que penso que allò que importa és el que es diu més que no pas qui ho diu. No pretenc cap tipus de protagonisme.

Tondo Rotondo ha dit...

No comparteixo el que comentes al teu post. Si les crítiques al CJB i d'altres matissos, però no lo que fa referència a aquesta "gran terrorista".

La campanya conta la presència de Leila en aquests tipus d'actes és orquestrada per persones que defensen l'estat d'Israel i que per regla general no acusen aquest estat de terrorisme. és curiós com en aquest punt es donen la ma des de blogs d'ultra-dreta a blogs tipus Jaume renyer, on el missatge és clar: He vist la llum, tot era una gran mentida i per això defenso Israel, els bons de la pel.lícula contra els terroristes palestins. Si us plau!

No sóc qui, doncs segueixo sovint el teu blog, per recordar-te la diferència entre el terrorisme d'estat i la lluita armada.

En quin contexte polític va actuar aquesta activista palestina? El 2008?

Ho se, és un comentari a raig, no gens estructurat.

Però mira, jo en declaro amic del poble d'Israel però mai de l'estat d'Israel com és concebut actualment.

Suso ha dit...

Hola de nou,

No m'agrada gens el to que utilitzes en les respostes als comentaris que fem al teu text, amb una agressivitat que és com si tu tingués tot el dret a escriure el que vols i els altres no tinguérem el mateix dret a criticar-te.

Per cert, a qui et refereixes amb el mot "progres"? És que és com no dir res. Com aquest mot d'ara tant utilitzat que és "friki".

I per últim, així que els terroristes que es penedeixen són imbècils? Segons tu, si els contendents són prou llestos, les guerres no s'acabarien mai i si s'acaben són perquè els més imbècils es rendeixen primer. És així?

Doncs si penses que els terroristes mai es penedeixen i els que ho fan són imbècils. Estàs d'acord amb l'extermini del terrorisme a l'estil de Fujimori, liquidant qualsevol vincle amb ell, inclosos els familiars?

L'estat d'Israel no és igual de terrorista que las FARC, Al-Qaeda, i altres grups terroristes? O penses ho fan en defensa pròpia?

Res més. Salutacions.

Observador ha dit...

És evident que aquest article està escrit per exalçar les qualitats de l'estat terrorista d'Israel.

El més preocupant a Catalunya és aquesta nòmina d'intel·lectuals i de polítics que s'apunten d'una manera acrítica a lloar les excel·lències del sionisme.

I encara més preocupant és que ho fan des de posicions pretesament independentistes.

No ens hem de deixar confondre, amb ells no hem d'anar enlloc.

Xavier Borràs ha dit...

Evidentment, Suso i Observador (aquests anònims, que es dediquen a insultar-me des de la covardia) pixen fora de test. Sóc amic del poble d'Israel comsóc amic dels palestins. Com molt bé diu Tonfo Rotondo més amunt, cal diferenciar entre lluita armada i terrorisme. I no crec que anar a posar bombes en un avio tingui res a veure amb la lluita armada.

I, evidentment, amb intolerants com els citats no hi aniré mai enlloc.

Suso ha dit...

Hola de nou,

Em sembla que no saps diferenciar entre un comentari anònim i un comentari amb nom? El meu nom és Suso i és així com em diuen a casa, a la feina i els amics/amigues.

Tal i com dius al teu avís, no hem considere un "professional de l'insult" i tampoc em considere un ignorant. No hi ha més ignorant que el que considera així els altres. Tampoc crec (i he repassat que t'he escrit) que en cap dels comentaris t'haja insultat.

Bé, salutacions una altra vegada i bon cap de setmana.

Observador ha dit...

Amb nom o anònim, tan se val!

El que importa és el que es diu no pas qui ho diu.

Per la resta, subscric tot el comentari d'en Suso.

Tondo Rotondo ha dit...

Mai defensaré que es faci volar un avió, però tampoc utilitzaré aquest pretext per apuntalar el sobradament apuntalat estat israelià. No em negaràs que el títol del post és una mica barroer, similar al que he llegit en blogs -diguem-ne- de la caverna.

El mateix emfasi m'agradaria veure'l també en les visites que l'ambaixador d'Israel a Espanya està realitzant als Països Catalans, on quan pot ridiculitza la lluita palestina. A Tarragona, per exemple, l'alcalde va assesorar-se per tal de rebre'l en condicions i tota la patuleia, i ni piu de la repressió que l'estat que representa aquest ambaixador exerceix no només contra el poble palestí si´nó també contra un segment del poble israelià.

Jo no sóc expert en la matèria, però en tot cas el meu cor està amb Palestina i part de les meves arrels amb Israel, però amb aquest Israel modern i assassí, sinó amb l'històric.

Sento discrepar tant, aprecio el teu blog que segueix des de fa temps, potser per això aquest parell de comentaris.

Manuel Simarro ha dit...

-les escorrialles dels marxistes-leninistes (hereus dels grupúsculs més vairats i, per cert, històricament anticatalans, com el MC, LCR, PORE, PTE, PCE), ara amb el suport d'espúries organitzacions "independentistes" (CAJEI, per exemple, o el CIEMEN, sisplau!) manipulin el jovent-

Estimat Xavier,

Em sorprenen aquestes enumeracions tant numeroses, no pas perquè no hi estigui d'acord ja que no les conec suficient com per no hi estar-hi, sinó per la gratuïtat de l'afirmació. Potser estaria bé que en algun altre article tractessis aquesta manipulació del jovent per part d'aquestes organitzacions, amb una justificació prou clara pel jovent!

Una abraçada!

Xavier Borràs ha dit...

Benvolgut Manuel,

Gràcies pel teu comentari.

De fet, si t'hi has fixat el meu articlet sobre el capteniment del CJB, pel fet de convidar una terrorista confessa a la ciutat —pagada amb els nostres diners—, ha suscitat comentaris de tota índole (alguns no publicats, per no avergonyir els seus autors).

De fet, sempre hi ha els qui, addictes al pensament únic (els israelians són molt dolents, els palestins molt bons) es creuen amb el dret, entre altres bajanades, de dir si sóc sionista o de CiU. A mi! I això que, si es llegeix bé l'article, enlloc no defenso ni els un ni els altres.

¿Potser no quedava clar que el meu blasme era pel fet que el CJB estava manipulant el nostre jovent en fer anar les seves energies cap allà on, precisament, no han d'anar? I per això citava un seguit d'organitzacions que, per raons històriques o per seguidisme, s'havien afegit a aitals actes, tot fent oblidar que són altres, i molt greus, els problemes dels nostres joves.

La història dels moviments juvenils a mitjans anys setanta i fins ben entrats els vuitanta està plagada d'exemples com aquests. Gairebé el 90% dels qui dirigien aquelles organitzacions (majoritàriament provinents d'ideologies marxistes-leninistes, totskistes i, fins i tot, estalinistes) són avui al poder, inclòs José Montilla, antic militant del Partido del Trabajo de España (que, per cert, primer es volia dir PET -Partido Español del Trabajo-, però en veure l'efecte que causava entre els possibles acòlits catalans, en van canviar el nom).

No espero haver-te aclarit gaire cosa, però sí que entenguis que, com deia al principi, quan algú pensa diferentment el primer que es fa és, sobretot, assenyalar-lo amb una eiqueta.

Una abraçada, extensiva a tots els qui han sabut parlar amb respecte.

Tondo Rotondo ha dit...

Penso que la idea bàsica del post si què és força explícita i -malgrat tu no en parlis- encaixa amb missatges procedents del sionisme més radical. El títol que li has posat al post no te desperdici.

I insisteixo:

1.-La lluita aramada de Leila cal conetxtualitzar-la en una època molt concreta. No s'hi val a jutjar-la des de paràmetres del 2008 únicament.

2.-La causa defensada per Leila és justa.

3.-En tot cas la crítica a la violència ha d'incloure també la violència dels opressors, no només la dels oprimits.

4.-Personalment, advoco per la pau. Què és també sinònim de justícia i llibertat.