dimecres, 30 d’abril de 2008

Ha mort Henrike Knörr Borràs




La notícia, no per menys escarida ha estat menys devastadora. Mon cosí Henrike Knörr Borràs ha mort avui gairebé al punt de les 5 de la tarda al País Basc a l'edat de 61 anys, després de nou mesos de fer un càncer.

Aquest català de naixement i basc d'adopció era un patriota d'aquestes dues nacions oprimides i va treballar tota la seva vida, amb bonhomia però amb fermesa, per donar ciència i llum a la llengua èuscar, no endebades era acadèmic numerari d'Euskaltzaindia, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca.

El nostre lligam familiar amb ell i amb la resta de la família Knörr Borràs ens prove del parentiu del meu pare, Enric Borràs, i sa cosina germana, Teresa Borràs, vídua de Roman Knörr.

Tot just al febrer, en una de les seves habituals visites a l'Institut d'Estudis Catalans, vam tenir ocasió de veure'l en un sopar a casa mon germà Enric i vaig estar molt esperançat que, com vaig fer jo fa ja quasi vuit anys, se'n sortiria.

Tanmateix, ha emprès el llarg viatge i no puc sinó desitjar que sigui cap a Ítaca.

Sempre seràs en el nostre pensament, estimat Henrike.

7 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

El meu condol

marc ha dit...

Un gran patriota.

Garikoitz Knörr ha dit...

Benvolgut Xavier:
Moltes gràcies per aquestes línies que li has dedicat a mon pare Henrike (o Enric, tant se val), i, sobretot, moltes gràcies per la vostra visita.
Fins aviat, una abraçada molt forta.
Garikoitz Knörr
Vitòria-Gasteiz (País Basc)

Gorka Knörr ha dit...

Jo també et vull donar les gràcies, Xavier. Aquests dies estem rebent un munt de testimonis, que el que evidencien es que el nostre Henrike era molt estimat. No endebades era un home que savia fer cinc cèntims a tot allò que es begullava en l´àmbit cultural, més aviat del basc i del català, però amb un abast universal, i passava hores i hores escoltant a la gent i parlant per la gent. De franc, normalment. Com deia la nostra mare, l´Henrike tenia un bon número de treballs, normalment no remunerats.

Hem de tirar endavant, però. I el millor estímul per tirar endavant em sembla que és tractar de ser una mica com ell era, es a dir, amant de la cultura -la nostra i la de tothom- i amant de la seva familia i de totes les persones de bon cor.

Gràcies, una vegada més. Eskerrik asko, bihotz-bihotzez.

Gorka Knörr

Xavier Borràs ha dit...

Benvolguts Garikoitz i Gorka:

El meu petit homenatge és un gra de sorra davant la fortalesa que per a mi representava l'Henrike, especialment perquè, a més, per a mi era una baula que ens unia al nostre pare, Enric Borràs, a qui ell tant apreciava.

Certament, tenim molta feina a fer i sense defallir, com feia ell.

Una abraçada,

Tondo Rotondo ha dit...

Aquest no és l'indret millor per dir-t'ho...

Aquesta matinada la guàrdia urbana de Tarragona (govern bipartit PSC-ERC) ha detingut a 4 independentistes.

Tornant al tema del post comentar-te que va sortir una nota al diari de Tarragona.

http://cucadellum.blogspot.com/

Tondo Rotondo ha dit...

Llegint els comentaris m'he fixant en una cosa... Enric Borràs... l'editor d'El Llamp?