dimecres, 2 d’abril de 2008

Baltasar, a la corda fluixa per admetre un pacte de silenci electoralista

En parlen Nació Digital i l'E-Notícies, i ho vam poder sentir ahir a la televisió: el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha admès en declaracions públiques que fa mesos que havia parlat del transvasament del Segre amb les autoritats espanyoles, però aquestes li van exigir un "pacte de silenci" per no tocar el tema fins després de les eleccions generals del 9 de març. El conseller Baltasar ho va admetre a '59 segons' que va amagar l'assumpte de les aigües del Segre -que va definir com "la punxada"- "fins després de les eleccions", ja que "tot el món era perfectament conscient que seria un debat electoral enorme".

En resposta a la periodista d'El País, Milagros Pérez Oliva, el conseller va afirmar que "vostès saben que si alguna m'ha caracteritzat ha estat ser transparent i participatiu, però és evident que hi ha moments determinats que això no és possible. Jo li puc dir que em vaig trobar davant l'obligació moral, demanada a més per diferents instàncies i governs, de mantenir el tema de la possibilitat de la punxada en el Segre fins després de les eleccions perquè tot el món era perfectament conscient que seria un debat electoral enorme". "No aquest tema concret, sinó com aquest podia desencadenar", va afegir, a més de valorar que "vist després, jo crec que em vaig equivocar".






Malgrat això, des de Madrid s'ha desmentit que existís cap tracte en aquest sentit. Les declaracions de Baltasar comporten, doncs, el reconeixement que si el pacte va existir, ell hauria complert la seva part, consistent a l'amagar el tema per interessos electorals.

1 comentari:

Jordi P. Ferrer ha dit...

Ahir van nomenar Bono com a president del congrés espanyol, Xavier: què me'n dius del silenciament, durant la campanya electoral, d'aquesta proposta socialista tan incòmode per l'opinió pública catalana? Vaja, i respecte al tema dels transvasaments, per molta conyeta que se'n fagi als mitjans públics, no s'està abordant, en absolut, amb la gravetat que mereixeria. Ara se'ns presenta una cimera Montilla-Mas com a placebo, i nosaltres empetinint-nos a cada dia que passa...