Tot just ahir el telenotícies de TV3 obria, al vespre, amb un referent espanyol: el debat entre els capgrossos espanyols Rajoy y Zapatero, que s'havia de produir uns minuts després en una televisió espanyola.
Jo, il·lús/pallús, com tants de cops, creia que obririen amb el comiat a l'insigne patriota Palau i Fabre, informació que van deixar per a més endavant (no en portada), perquè es veu que la mort d'una eminència mundial en l'obra de Picasso, d'un poeta de pedra picada..., no té l'interès del prime time.
I, és clar, després he entès el perquè. Resulta que el Montilla, company d'aquesta bocamolla que gallineja quan parla, no tenia ni remota idea de qui era Palau i Fabre (que ni per a informar-lo deuen servir els grans independentistes d'ERC). El susdit Montilla va dir, fins a la nàusea, tantes vegades com va poder, «Palau Fabré», demostrant, un cop més, el seu gran coneixement sobre Catalunya i els catalans.
També m'he adonat —i aquí hi pot haver un altre perquè—, que ningú, als grans media, no ha parlat de l'aferrissada militància separatista de Palau al Front Nacional de Catalunya (FNC) durant els foscos anys de la Dictadura.
Tenim, doncs, un president ignorant dels propis que governa, i uns quants periodistes sectaris, que obvien informacions o les silencien.
Això és el que tenim. I encara sóc optimista!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada