divendres, 11 de maig de 2007

NOUS TEMPS

Brosten a doll
carrers sense ànima,
prats de ciment
de pòrtland foll.

Dalt del terrat
ni déu espolsa
el matalàs,
amb tant de futon
i collonades
de l'orient
com ara hi ha.

Els nous veïns
ja no es malparlen
i els bells infants
que hi han parit
creixen dins llurs
cambres de luxe
amb la mamà
plei esteixon
i papà xat
de cobrellit.

[Dedico aquests versots a mon germanet Gabriel Borràs, que avui fa tot just 43 anys!]