Tot just ahir, a dos quarts de set del vespre, mentre la Montserrat i jo tornàvem amb la nostra amiga Elisabet Arjant d'un diumenge de passejada barcelonina, carrer Verdi avall per anar a casa, de forma sorpresiva em van fer entrar en una de les noves galeries d'art que s'ha obert sortosament al nostre barri, i, a les parets, sense poder-m'ho creure, hi havia penjada gairebé tota la meva obra pictòrica dels darrers cinc anys i, sense poder refer-me de la gran sorpresa, quasi tota la família i els amics i amigues van sortir d'una raconada i, alguns certament no menys emocionats que jo, van felicitar-me pel meu aniversari (tot i que no el celebro fins el dia 24 de desembre).
De cop, doncs, vaig baixar d'Arbeca: la meva estimada Montserrat, amb l'ajut de les meves filles, i sota el jurament de família i amics de guardar-ne el secret, havia tingut la pensada, congriada a foc lent des del mes de juny, de commemorar el meu pròxim cinquantè aniversari amb aquesta exposició a la galeria d'art multimèdia Paspartú (Verdi, 25), que resta oberta des d'ahir i, precisament, fins al 24 de desembre, en què es tancarà amb un xeflis per a tothom que hi vulgui assistir.
Poder contemplar la meva obra, per primera vegada, exposada quasi tota a les parets d'aquesta agosarada galeria, m'omple de joia i m'anima a continuar expressant-me d'aquesta manera per a mi poètica i plàstica. Vaig iniciar-me de forma tímida i vacil·lant en la pintura l'any 2002, a recer del càncer de pell que vaig patir aleshores i, sense adonar-me'n, he anat creant un món plàstic molt personal, fet d'imaginació i diverses influències, bàsicament pouades en el món natural i en un univers paral·lel, de vegades misteriós però igualment transparent i alegre.
Ara, aconsellat per tothom, em disposo a desfer-me'n, per mòdics preus, de les obres que durant tant de temps penjaven de les parets de casa o eren servades en carpetes, amb què podré sufragar els materials i teles de les pròximes que ja bullen al meu cap.
Des d'aquest meu bloc, no tan sols agraeixo a la meva estimada dona i a les meves estimades filles l'esforç i la pensada de l'exposició retrospectiva que m'han muntat –i a totes les amigues i amics que ahir van ser present a l'acte sorpresiu (i molts d'altres que van excusar llur absència)–, sinó que invito tothom a compartir aquesta meva visió del món en el qual visc.
Gràcies, de cor, estimades i estimats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada