No es tracta si la Lindo és espanyolista (que l'és, com el seu marit Antonio Muñoz Molina, president de l'Institut Cervantes a Nova York) d'aquestes progres, que te l'endinyen suaument des d'El País amb frases, lindezas, com ara «(…) en esta España en la que los nacionalistas llevan ganando desde hace 25 años mucho más de lo que perdieron». El problema rau en els responsables de la capital, que actuen cap als ciutadans com si fos la capital d'una província més d'Espanya. Collons de cosmopolites!
Joan Maragall, l'avi del no menys espanyolista Pasqual, ja ho va deixar escrit (1897) en el seu article «La independència de Catalunya», citat pel professor Ramon Barnils:
«Avui tota promiscuïtat intel·lectual amb els castellans, sigui per venir ells a nosaltres, o sigui per anar nosaltres a ells, no pot ser sinó en detriment de la integritat i de l'evolució natural i pròpia del pensament català. Considerem que en una tal promiscuïtat ens hi juguem la personalitat de l'esperit català i tot l'esdevenir de Catalunya. Mirem de no sacrificar aquestes coses tan grans i tan santes a una vanitat personal i momentània, a un despit d'home dèbil, o a un interès massa petit.»
Si ens escupen, doncs, traguem, si més no, els paraigües negres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada