Els alcaldes d'ERC d'Osona, alguns dels quals conec per la meva vinculació a la comarca –no endebades hi vaig viure gairebé cinc anys–, han fet un manifest, que publica avui Osona.com (per cert, un portal auditat per OJD que bat rècords setmana rere setmana, el darrer aquest dilluns amb 29.820 pàgines vistes en un sol dia), en què afirmen, sense ni tan sols posar-se vermells (més que res per la seva vella vinculació al marxisme-leninisme suara disfressat de "progrés" i "progres" al tripartit), que els qui no aprofitem l'«oportunitat històrica per fer un sal (sic) endavant, que no sabem quan es tornarà a presentar en el futur», faríem «un crim d’alta traïció».
L'ase em reflic! No en volia saber d'altra: ara resulta que jo –com molts altres–, que mai no he estat ni estic vinculat a cap de les organitzacions de l'arc parlamentari català, seré assenyalat amb el dit com un criminal d'alta traïcio per gosar dir, en veu alta, que aquest Estatut –o qualsevol altre–, no serveixen la causa catalana mentre estiguem sotmesos per la bota espanyola (monàrquica o republicana) i la seva sacrosanta Constitución que ens atenalla i ben atenalla amb allò que «el ejército español será el garante de la unidad de Ejpaña». Vet aquí, doncs, de què estem parlant, alcaldes d'un partit que ara es diu independentista i que accepta d'anar de bracet d'unes organitzacions que depenen dels amos de Madrid. Per a mi, l'unica traïció possible és la de no servir, amb totes les forces, la causa de la llibertat catalana, és a dir, la seva plena sobirania, i no veig que aquest Estatut, ni l'anterior (ni cap altre que se'n fes que pel cap baix no reconegui el dret d'autodeterminació) serveixin realment aquesta causa. Quan l'ONU reconegui Catalunya en el seu si com la resta de nacions del món, aleshores podrem parlar de l'Estatut, però per a la Vall d'Aran! (I si fos el cas de jugar a ser pragmàtics, quin problema hi ha a demanar, com a mínim, el mateix sistema de finançament que tenen els bascos? Recordem, tan sols, que ERC i IC ho demanaven al seu programa electoral.)
Encara que m'estalvio de comentar a fons altres perles d'aquest manifest (com ara la patètica reivindicació que gràcies a aquest paperot –que han de votar a Madrid– tindrem, entre d'altres meravelles, «paisatges nets»..., ha, ha, ha!), és molt simptomàtic de la cultura política que ens toca de patir que algu gosi utilitzar aquest tipus de llenguatge bel·licista, barroer i demagog del «crim d'alta traïció», emprat en temps de guerra per justificar assassinats, execucions, passeigs de matinada amb tret al clatell, etc. (o no se'n recorden de què van acusar el president Companys just abans d'afusellar-lo al castell de Montjuïc)? Franco o Lenin feien servir aquest llenguatge. Els alcaldes osonencs d'ERC van sospesar d'acusar de «contubernio» els qui no pensen com ells, com feia el dictador? Quin exemple donen als seus votants, i a la resta dels ciutadans, si els qui no pensen com ells han de ser titllats de criminals i traïdors? Cal recordar a ERC d'on ve? O és que ja no sap realment on va?
El nivell d'esquizofrènia política d'aquest país ha arribat a uns límits que ni Orwell (el de 1984 i el d'Homenatge a Catalunya) no hauria pogut imaginar.
Si jo i molts d'altres, perquè pensem que aquest Estatut no tan sols no arranjarà res, sinó que abocarà una altra generació a la frustració del no-futur (o com pensen alguns altres es podria presentar amb el màxim de sostre a Madrid), hem de ser titllats de criminals d'alta traïció, exigeixo que els alcaldes d'Osona, o els dirigents d'ERC, emetin uns certificats que avalin la nostra traïdoria.
Compte, doncs, amb la retòrica dels «salts endavant»: normalment, aboquen al precipici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada