Qui fa el ridícul?

En Marçal Sintes s'escandalitza (Avui, 17/7/2003) d'un article d'Hèctor Bofill (Avui, 15/7/2003) en què aquest intel·lectual expressa la seva queixa quant al panorama literari català i, sobretot, quant a la crítica. Diu Bofill, molt ecertadament: "Cada vegada és més descoratjador veure que el teu treball no interessa a ningú, que hi ha molt poca gent capaç de seguir-te i que, més enllà de les ressenyes agòniques, no comptem amb aparells de judici documentats que preparin la recepció de les nostres obres". Quin error hem comès els qui, en paraules de Miquel de Palol (Avui, 15/7/2003) ens hem "pres la literatura seriosament i no com una banalització de Kafka destinada a riure amb els col·legues, a sortir a la tele fent el pallasso i a fer calés"?. Jo mateix en sóc víctima des del 1984, que em van publicar la meva primera obra, fins el 1997 , que me'n van publicar l'última(set obres en total); en l'endemig he rebut diversos premis literaris i passat per unes quantes editorials (Laia, El Llamp, Columna, 3 i 4, Proa). Resultat: no ompliria ni dues pàgines senceres de l'Avui amb tot el que s'ha publicat sobre els meus textos. La meva última incursió, Suite gandesana, que va rebre el premi Ramon Ferrando Adell (de poesia), l'he hagut de publicar jo mateix i fer-la circular quasi clandestinament. I, curiosament, l'única persona que, a més, n'ha fet un encès elogi (Xavier Garcia a El Punt, de Terres de l'Ebre), no és crític literari, sinó un altre molt bon periodista i escriptor, d'assaigs, de qui gairebé cap crític no es recorda. Qui fa, doncs, el ridícul?

Publicat al diari Avui (25/07/2003)