Foto: Jordi Borràs |
No em movia a l'hora de ser en aquella concentració cap mena d'ira o de ràbia. Ja fa temps que molts prevèiem que passaria això…, i molt més que passarà si no som capaços de reaccionar. Però calia ser-hi i caldrà ser-hi, arreu, per demostrar que encara podem capgirar l'atzucac en què uns i altres ens han col·locat.
Els policies del cos dels Mossos d'Esquadra que vigilaven a peu dret, suposo, que ningú no prengués mal durant la concentració, parlaven entre tots ells en espanyol, vol dir que pensaven en espanyol. Igual com ha passat aquests darrers vuit anys amb l'ara militant socialista José Montilla.
Francesc Macià, en canvi -com els germans Badia-, pensava en català, però a les escoles catalanes ningú no el coneix i, al pas que anem, mai no el coneixeran, bàsicament perquè el pensament espanyol -mesetari, eixorc, erm- s'ha instal·lat tant endins de la nostra societat -dels nostres dirigents, de les nostres elits- que foragita, lentament, "democràticament", l'esperit que ens mou com a poble.
És clar que, ni que sigui per a consolar-nos, sempre ens quedarà Francesc Pujols i la seva mítica sentència: "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors". Serem capaços de fer-li honor?
De moment, com ja escrivia Ventura Gassol, som les tombes flamejants i, per ara no ha arribat ni molt menys l'hora d'esventar la cendra. Els líders que semblaven engrescadors sí que es van tornar cendra, i els nous sols busquen la seva pactada conveniència. Ni per unir-se per la causa catalana són bons. Incapaços totals.
ResponElimina