L'atac a l'Ajuntament de Vic és un atac a Catalunya

Es veia a venir: després del 13-D, en què la capital de la comarca d'Osona es va declarar majoritàriament per la independència de Catalunya, no s'ha trigat ni un mes —des de tots els fronts espanyols, inclosos els progres del Tripartit, espanyols funcionals, doncs— a atacar l'Ajuntament de Vic per una instrucció administrativa que simplement aplica la reforma de la Llei espanyola d'estrangeria pel que fa a la regularització al padró dels immigrants que s'hi vulguin inscriure a partir d'ara.

Les paraules de Vila d'Abadal, que reflecteixen fil per randa l'acord de totes les forces presents al Consistori, són prou clares en el sentit que una institució de primer ordre com és un ajuntament no pot cometre il·legalitats i fer la vista grossa si es produeixen fraus de llei (com ocorre quan es falsifiquen papers, s'inscriuen persones en habitatges sobreocupats, etc.) i, per tant, en aquests casos no pot procedir a "legalitzar" una situació del tot irregular. Evidentment, això no té a veure amb el fet que els immigrants continuïn gaudint dels drets a sanitat i educació que els atorga l'Estat. Afegim-hi, a més, que precisament Vic i la comarca d'Osona són exemple d'integració i cura a l'immigrant, qualsevol que sigui la seva condició, com ja s'ha vist prou clarament amb les pioneres Aules d'Acollida.

És a dir, l'Ajuntament de Vic, i d'altres municipis que ara callen per no aixecar més del compte la llebre, vol fer, precisament, el que l'Ajuntament de la capital de Catalunya és incapaç de fer —per pròpia voluntat— des de fa anys. Per què un Ajuntament com el de Vic afronta el problema i el de Barcelona no? Bàsicament, perquè l'actitud de l'anomenada esquerra progressista és amagar el cap sota l'ala o mirar cap a un altre cantó quan els problemes reals superen les seves expectatives de pijoprogres.

De més, l'esquerra progressista —la mateixa que durant els darreres trenta anys ha fet tots els possibles per tenir-nos lligats de mans i peus pel que fa al nostre alliberament— està entestada a defensar la immigració no solament per un desig humanitari —que és de valer en tota persona de bé— sinó perquè pensen que tard o d'hora —il·lusos— els reportaran vots. Vana il·lusió, efectivament, si tenim en compte que el Regne d'Espanya s'ha afanyat a legalitzar el Partido Renacimineto y Unión de España, un partit islàmic i islamista que es vol presentar a les eleccions municipals de 2011 (l'Islam té 1.200.000 seguidors a l'Estat espanyol, 400.000 dels quals a Catalunya).

El greuge del cas de Vic, però, no són només aquestes raons —i d'altres que ha adduït el valent editorial d'Osona.com (Premi Nacional de Comunicació)— o els insults que reben els qui defensem la posició municipal, sinó crear un conflicte allà on no n'existeix cap. I fer-ho, amb tots els mitjans, bàsicament amb la intenció de torpedinar el procés d'alliberament nacional que s'hi va encetar tot just ara fa un mes.

L'atac a Vic és un atac a Catalunya, un atac a les aspiracions per un Estat català que, si ara tinguéssim, no podria ser vexat ni insultat com s'està fent amb el consistori vigatà i la majoria de la població, que hi dóna suport.

Faran molt bé de repensar algunes organitzacion polítiques el seu suport a algunes espúries ONG —la majoria, curiosament, antisemites—, dirigides des de Madrid o París, contra l'Ajuntament de Vic amb l'argument infantil que cal defensar els drets dels immigrants per damunt de tot i sense condicions, com si aquest fos el país de Xauxa (com ja voldrien alguns).

Hom pot nodrir la bèstia tant com vulgui, però, com crec que passarà en aquest cas —si estem atents i amatents—, se't pot acabar cruspint.