El bloc de l'escriptor i periodista Xavier Borràs i altres sub.versius.
[Premi Bitacoras.com 2004] Un dels 200 noms de la Catosfera.
Pàgines
▼
dijous, 9 de juliol del 2009
El «groguisme» d'Hereu i el Tour de França
Avui el Tour de França corre per Catalunya i arriba a Barcelona, d'on marxarà demà. L'operació, afaiçonada pel PSOE (PSC) des de TV3 i l'Ajuntament de Barcelona per "rebre" aquest esdeveniment esportiu organitzat per un estat que en res no es diferencia de l'espanyol quant a la seva dèria per anorrear qualsevol de les nacions que sotmet, només és comparable a les festes de «coros y danzas» del franquisme, en què res no era questionat. No ens imaginem que la ciutat fes una campanya semblant si vingués aquí La Vuelta a Espanya. O sí?
En comptes, doncs, d'aprofitar la presència de milers de visitants i mitjans de comunicació d'arreu per mostrar al món la nostra nació, els botiflers de torn es dediquen a mobilitzar les seves hosts per espanyolitzar-nos més. A què treu cap de rebre els ciclistes amb una «ona groga» sinó és per desdibuixar qualsevol senya d'identitat nacional?
El web de l'Ajuntament de Barcelona (cost anual de 2 milions d'euros) i el de l'alcalde (cost anual de 315.000 euros), TV3 i tota la resta de mitjans públics que controla el PSOE (PSC), fan avui mans i mànigues perquè les seves hosts (fins i tot donen festa a les oficines municipals perquè els funcionaris acòlits hi acudeixin) rebin aquest grup de ciclistes, darrerament famosos per la seva addicció a les drogues i a les hormones.
Per postres, les arques municipals han hagut de buidar més d'1,5 milions d'euros d'«impost» per poder sortir al mapa del tour francès, sense comptar les hores extres que caldrà pagar als més de 5.200 policies i sanitaris que s'han de dedicar a defensar els corredors de possibles amenaces o caigudes.
Per a més desgràcia, les poques veus que s'han aixecat contra aquesta atzagaiada demanen que treiem les estelades al pas dels ciclistes, però la majoria de postals editades a l'ús (com les de la CUP i Esquerra) demanen a la ciutdania que tregi banderes comunistes o de partit (la bandera que el PSAN inventa als anys setanta) i no pas l'única bandera estelada, que és la que encapçala aquest escrit. No es pot fer pàtria amb una bandera de partit, mentre els altres tenen molt clar que cal fer invisibles els nostres senyals nacionals d'identitat.
Quanta raó company, quanta raó.........
ResponEliminaMolta raó, però quant parles del ciclistes "darrerament famosos per la seva addicció a les drogues i a les hormones" em sembla de molt mal gust el teu comentari.
ResponEliminaQue fàcil és dir això, no?
:-(