Tanmateix, en aquest país de desagraïts sembla que hi ha morts de primera i de segona: aquest dia va morir un músic espanyol a resultes de la seva addicció a l'heroïna i semblava que el món dels nostres mitjans de comunicació s'enfonsava, però es mor la Xesca Ensenyat, que ha contribuït i molt al benestar de multitud de persones i a la reconstrucció lingüística i nacional i els grans mitjans no n'han dit ni fava.
És el que hi ha, Xesca: que el vol amb el teu hidroavió arribi com més lluny d'aquesta merda de planeta.
Tristament, és així de dur, sembla que hi hagi persones amb denominació d'origen, quan el que compta és el camí després d'ell... M'uneixo al teu dol. Petons.
ResponElimina