Periodistes desemparats contra mossos emparats (pel Tripartit)

De Concentració de periodistes contra la repressió dels mossos

No és gaire habitual de veure tants de reporters gràfics i periodistes junts per una altra cosa que no sigui la feina diària. Però avui al migdia, a la plaça Sant Jaume, de Barcelona, un centenar llarg s'hi han aplegat per protestar davant el Palau de la Generalitat per l'actuació dels mossos d'esquadra durant els incidents que la policia autonòmica va provocar dimecres passat, després del desallotjament dels estudiants que eren tancats al rectorat de Barcelona per exigir diàleg quant a l'aplicació de l'anomenat Pla Bolonya.

Aquests incidents, recordem-ho un cop més, van provocar més d'una vuitantena de ferits d'entre els ciutadans que es trobaven al mig dels saraus —fossin estudiants o no— i, a banda, una trentena de periodistes vilment i impunement agredits per policies sense identificar que, ara diuen llurs sindicats, ho van fer tot «complint ordres».

De Concentració de periodistes contra la repressió dels mossos

La professió, que és malauradament desorganitzada per sistema (i així ens va) ha concretat la protesta amb una estesa de càmeres davant la porta de Palau i l'exhibició de cartells al·lusius als fets. S'ha sentit crits, poc corejats, de «Saura dimissió, llibertat d'expressió«. «Prou impunitat», etc, i s'ha exigit al degà, que era present a l'acte —no endebades el Col·legi de Periodistes i els sindicats l'havien convocat—, que es mantingués ferm i que presentés en nom de totes i tots denuncia als jutjats (avui mateix hi havia una reunió extraordinària de la comissió de Defensa del CdP per tractar aquest greu assumpte..., ja veurem què en sortirà!).

De Concentració de periodistes contra la repressió dels mossos

En els redols que s'han anat creant —hi hem vist molt gent que feia temps que no trobàvem— els ànim estaven encesos però, igualment, hi havia escepticisme i decepció que, si més no fins a aquell moment, no s'hagués començat a cessar càrrecs. Perquè, és clar, si els periodistes no poden fer la seva feina —sobretot els qui estan a primera línia amb llurs càmeres— es nega als ciutadans el seu dret a ser informats; això, de primer.

Després, si els periodistes, per fer la seva feina, són atonyinats, vexats i insultats i ningú no se'n fa responsable, llavors vol dir que tot s'hi val (i no en treurem res d'actualitzar els protocols de seguretat amb armilles fosforescents o altres andròmines d'aquest estil). I si tot s'hi val, que ningú no s'estranyi que a partir d'ara se'ns acudeixi d'anar amb casc, una barra de ferro i una llauna de benzina.

Cal que caiguin caps! I que les disculpes de l'impresentable Saura siguin públiques.

Després, que plegui!