Una cinquantena de col·legiats firmen la carta de protesta per la medalla a Carlos Sentís

Avui dimarts 3 de febrer s'ha enviat una lletra al degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya on una cinquantena de persones col·legiades firmem la carta de protesta per la medalla atorgada a Carlos Sentís. El Col·legi de Periodistes va acollir l'acte de condecoració el passat dilluns 26 de gener.

Entre les més de cinquanta persones que han firmat la carta adreçada al degà del Col·legi en protesta per la medalla a Carlos Sentís, hi ha sis vocals del Col·legi de Periodites de Catalunya: Pilar Antillach i Bergua, Joan Vila i Triadú, Oriol Cortacans, Bernat Capell i Oller, Irene Caparrós i González, i Salvador Cot Belmonte

Aquí podeu llegir la carta i la llista de signatures:

Benvolgut Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya,

El dilluns 26 de gener el Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir l'acte d'entrega de la Medalla d'Or al Mèrit pel Treball que el Ministeri espanyol de Treball i Immigració atorgava a Carlos Sentís. Segons el web del Col·legi, vostè va obrir l'acte apuntant que aquesta "és una medalla al mèrit indiscutible" i va afegir que Carlos Sentís té una biografia "única i irrepetible".

Sóc coneixedor de la biogafia de Carles Sentís i trobo indignant que la nostra entitat acollís a la seva seu l'entrega d'aquesta condecoració, perquè:
Carlos Sentís va treballar com a informador durant la guerra al servei de Cambó i, per tant, en contra de la legalitat republicana.
Carlos Sentís va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939 (exactament 70 anys abans que li hagueu entregat la medalla) amb els exèrcits de Franco vestit de militar.
Carlos Sentís va escriure, el mateix febrer de 1939: "¿Finis Cataloniae? El fin de una película de gangsters, simplemente". En aquest article qualifica de gàngsters el president Companys, afusellat pels franquistes l'any següent, i la Generalitat de Catalunya.
Carlos Sentís va ser un periodista que va treballar llargament pel règim franquista i mai se n'ha penedit públicament.
Carlos Sentís va ser degà del Col·legi de Periodistes entre el 1986 i el 1991, però mai va ser votat en unes eleccions obertes als col·legiats, sinó que, com a antic president de l'Associació de la Premsa de Barcelona –organisme hereu també de la dictadura- i davant la manca d'una altra candidatura, va assumir el càrrec de degà del CPC fins que el 1991 va ser substituït per Josep Pernau, un periodista de tarannà clarament democràtic

Per això, com a col·legiat/da, demano que vostè públicament es faci enrere de les paraules elogioses cap a Sentís i que la Junta del Col·legi reconegui l'error que va cometre en acollir l'acte.

Per la memòria de les perones que van patir la dictadura franquista, espero que prengui en consideració aquesta petició. Si no, em plantejaré el paper que actualment juga el Col·legi com a portaveu de la professió i la meva continuïtat com a col·legiat.

Atentament,

Signem la carta les següents persones col·legiades al Col·legi de Periodistes de Catalunya:

Albert Balanzà i Prims
Ana López Bernabé
Aurèlia Comas Riera
Aurora Moreno Tello
Àlex Milian i Beser
Babel Gimeno
Bernat Capell i Oller
Bernat Ferrer i Frigola
Daniel Camon
David Bassa Cabanas
Enric Borràs Abelló
Francesc Vila i Femenia
Francisco Gámez Ramírez
Gemma Busquets Ros
Humbert Roma de Asso
Irene Caparrós i González
Isaac Vilalta Caellas
Jesús A. Vila García
Joan Àngel Frigola
Joan Esteve Guillaumet Pérez
Joan S. Puig Pasqual
Joan Tudela
Joan Vila i Triadú
Joaquim Miguel Pujals
Jordi Casanovas Pagès
Josep Bras i Cuenca
Judith Casaprima Sagues
Laia Altarriba i Piguillem
Laura Garcia Jordan
Lluís Visa Nadal
Magda Ballester Sirvent
Maria Teresa Aldazabal i López
Maria Teresa Sadurní Segura
Mariona Bofill i Pujol
Martí Estruch i Axmacher
Mercè Remolí Pérez
Miquel Macià Arqués
Mireia Prats i Riera
Montse Majench
Montserrat Armengou Martin
Oriol Cortacans
Paloma Surís López
Pep Martí Vallverdú
Pere Ríos Ríos
Pilar Antillach i Bergua
Ricard Prieto i Herrero
Xavier Borràs Calvo
Xevi Planas i Casamitjana