L’obra d’Hernández Pijuan (1931-2006) reconcilia abstracció i imatge, superfície i símbol, espai i buit. Parlar d’evolució en el seu treball és, per tant, fer referència a un conjunt de girs, qüestionaments i interrogacions a través dels quals Hernández Pijuan ha aconseguit sobrepassar els límits estrictes de l’ofici pictòric i eixamplar la pintura cap a noves direccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No s'admetran comentaris que no siguin escrits en català. Absteniu-vos, també, els professionals de l'insult i els ignorants. En tots dos casos els comentaris no podran ser publicats.