Aproximat, provisional i relatiu: vot nul, per dignitat!

Vet aquí quina era la divisa que en Joan Oliver (Pere IV) em va confessar en una d'aquelles animades converses al seu pis de la Travessera de les Corts: tot és aproximat, provisional i relatiu. No hi ha dia, darrerament, que no hi pensi en aquesta frase. Ve a tomb de l'espectacle covard, ratllant el fàstic, que ens estan oferint en aquests darrers anys els anomenats «polítics» que ens toca de patir i que acreix cada vegada que, de grat o per força, ens demanen que hi confiem a través d'aquest mecanisme que en diuen democràtic de les eleccions.

Fa una certa basarda que alguns d'aquets polítics, que es diuen independentistes, formin govern amb un partit el cap del qual va defensar ahir el dret dels colonitzadors a només rebre l'ensenyament en la llengua de la colònia. Per dignitat, aquests polítics haurien de sortir del Govern immediatament. Per dignitat, també, n'haurien de sortir pels papers mai tornats i segrestats a Salamanca. Per dignitat, n'haurien de sortir per la política genocida envers els patriotes bascos. Per dignitat, n'haurien de sortir pel robatori continuat a què estem sotmesos.

I haurien de votar nul, com farem uns quants milers de catalans, tots els independentistes que no vulguin fer més el joc a Espanya i els seus representants.

Per dignitat